GEGANTS DE VACARISSES

ELS NOSTRES GEGANTS 





Algunes de les característiques dels nostres gegants són:


NOM DEL GEGANTMANEL (Manuel d’Amat i de Junyent)
PES: 48 Kg.
ALÇADA: 3´50 m.

NOM DE LA GEGANTAFRANCESCA (Francesca de Fivaller i Bru)
PES: 52 Kg.
ALÇADA: 3´45 m.
DATA D'ESTRENA: El 4 d´agost de 1985.



ELS SEUS PADRINS FOREN: 
En RAMIR i la CONSTANÇA, gegants de Monistrol de Montserrat i en DAVID i l'ESTER, gegants d’Olesa de Montserrat.

CONSTRUÏTS PER: El taller d’en Manel Casserras de Solsona.
MATERIALS: De cartró-pedra i estructura de fusta, segons mides del croquis.


   EL VIRREI I LA VIRREINA

.

Aquests dos personatges que avui tenim l’honor de presentar-vos han sigut reals.
Manel d’Amat i Junyent nasqué al Castell de Vacarisses el 15 de març del 1704, era el quart fill dels Marquesos de Castellbell i visqué a Vacarisses fins als sis anys. Dedicat a la vida política i militar, participà a les campanyes d’Àfrica (1724-1727) i a Itàlia, a la Batalla de Bitonto.
Després d’una breu estada a Barcelona visqué uns quants anys a Mallorca, on rebé el nomenament de governador (1755) i president de l’audiència de Xile, primer pas en la seva carrera administrativa a les colònies d’Amèrica.

------------------------------------------------------------------------


El 1761 fou nomenat tinent general de l’exèrcit i finalment elevat a virrei del Perú (1761 - 1776).
Ja des de Lima estant s’havia fet construir a Barcelona dues cases, una a la Rambla, l’anomenat Palau de la Virreina i una altra a Gràcia, una torre d’estiueig.
Als 79 anys es casà amb Maria Francesca de Fivaller i Bru, coneguda popularment amb el qualificatiu de la Virreina. El virrei va morir a Barcelona el 14 de febrer de 1782.


--------------------------------------------------------------------------

L'any 2022, s'han procedit a realitzar els vestits actuals, totalment nous i amb gran qualitat artesanal i seguint els costums culturals




SÓN PROPIETAT: Del municipi de Vacarisses.


VACA XULA 

Les característiques de la nostra vaca són les següents:


PES: 17 kg.
ALÇADA: 1´65 cm
DATA D´INAUGURACIÓ: 26 de juliol de 1992


COSTRUIDA PER: Taller el Drac Petit de Terrassa.
ÉS PROPIETAT: Del municipi de Vacarisses.
MATERIALS: Cartró i resina epoxi. Estructura de fusta segons mides.
VESTUARI: La tapisseria i els brodats són obra de Conxita Font



La Vaca Xula de Vacarisses és un element del bestiari popular català que fa honor al nom del seu poble, Vacarisses, que els antics documents escriuen Vacarissas, que prové de "lloc de pastura de vaques".

La Vaca Xula fou construïda l'any 1992 per Jordi Grau del Taller el Drac Petit de Terrassa una de les primeres vaques festives de Catalunya.

Pertany a la Colla Gegantera de Vacarisses, amb el que sol acompanyar a moltes de les seves sortides, tant pel poble com fora, als gegants de la localitat.

El 13 d'octubre de 1996, amb motiu del desè aniversari de la creació del Bou de Foc del Vendrell, es va organitzar la primera Trobada de Bous de Catalunya en què es produí el casament entre la Vaca Xula i el Bou de Foc del Vendrell.

L'anual «Baixada de la Vaca» des del castell fins al poble és un esdeveniment que gaudeix un èxit creixent.

Mentrestant ha procreat i va donar vida a quatre «vaquetes»


----------------------------------------------------


NOTES HISTÒRIQUES 


El nom de Vacarisses, que els antics documents escriuen Vacharizas o Vachericias, 

sembla provenir d´un topònim derivat de Vacca o Vacha, és a dir, "lloc de vaques". 

 Els topònims d´animals domèstics són molt comuns al nostre país, 

recordem només el veí de Viladecavalls, o en un altre indret Porquerisses, 

de formació semblant al de Vacarisses.


PERET SERÓ


Gegantó de Vacarisses inspirat en un personatge popular del poble. Porta una gorra i fuma

amb pipa. Va vestit amb jaqueta marró i armilla, i porta un bastó a la mà. Té una alçada de

2,30 metres i pesa 18 kg. És fabricat amb cartó-pedra i fibra, sobre una estructura de fusta.


El Peret Seró era un personatge molt divertit, del poble.

Quest home era discapacitat, la gent del poble li cridaven dient:

-Peret on tens la dona?

I ell els responia:

-Al llit que no està bona

-Que li daràs per medicina- deia la gent del poble

-Un ou farrat i una sardina- deia ell.

Tot aquest repertori el cridaven des de baix al pou de Ca La Quima, i ell sortia de casa seva amb un bastó, i ell amb el seu bastó alçat el sacsejava en forma d’amenaça. Després a poc a poc, agafava una pedra i la llençava cap a la gent, però tot i que feia aquestes tonteries el poble encara el recorda com un personatge divertit.

Com que ell estava passant per un temps difícils, degut a que tenia problemes amb la dona, per no pensar en allò bevia vi. Li agradava més el vi que no pas l’aigua.

En Peret va anar uns quants cops a la presó del castell, ja que casi sempre anava borratxo.

Avui en dia en Peret Seró es recorda ja que hi ha un gegant, en “honor” seu.

En aquest personatge hi podem trobar moltes sorpreses.










En honor als fundadors de la colla. Amèlia.

















 



Copyright © 2021-2026.